1. La mateixa factura no implica el mateix model de càlcul

Una factura aporta dades: consum, potència, preus aplicats, dies facturats, serveis i altres conceptes. Però el comparador ha de transformar aquestes dades en una estimació d’un escenari alternatiu.

És aquí on apareixen les diferències. Una eina pot calcular què hauries pagat amb una altra tarifa durant exactament aquell període; una altra pot estimar un any complet. Una pot incorporar serveis addicionals i una altra ignorar-los. Una pot mantenir la potència actual i una altra assumir que la reduiràs.

La xifra d’estalvi no és una dada de la factura: és el resultat d’un model de comparació.

2. Consum anual, estacionalitat i dies facturats

Multiplicar una factura mensual per dotze és senzill, però no sempre és rigorós. Una llar amb calefacció elèctrica, aire condicionat, segona residència o absències prolongades pot tenir mesos molt diferents.

Si un comparador disposa de consum anual real, pot utilitzar-lo. Si només disposa d’una factura, ha de decidir com anualitza. Dos criteris diferents poden produir dos estalvis diferents.

Exemple: una factura de 35 dies tampoc és directament comparable amb una de 28. Abans d’anualitzar convé normalitzar consumo i període.

3. Potència i altres costs fixos

El preu del kWh és només una part de la factura. El terme de potència pot tenir un pes important, especialment en subministraments amb consum baix o potència elevada.

Si dues tarifes tenen preus d’energia semblants però preus de potència diferents, un comparador que només mira l’energia pot ordenar-les malament.

També és important no assumir automàticament que el consumidor reduirà potència. Si s’ha de simular una baixada, convé presentar-la com un escenari separat.

4. Serveis addicionals, quotes i promocions

Manteniments, assistències, assegurances o quotes mensuals poden transformar una oferta aparentment barata en una de cara.

També poden existir descomptes temporals: un percentatge sobre l’energia durant sis mesos, una quota reduïda el primer any o promocions vinculades a altres servicios. Per comparar de manera defensable cal saber sobre quin concepte s’aplica el descompte i durant quant de temps.

Una eina que compara el preu promocional com si fos permanent pot exagerar l’estalvi.

5. Imposts i criteris de càlcul

Per comparar correctament, totes les alternatives s’han de posar sobre la mateixa base fiscal. Si un resultat inclou IVA i impost elèctric i un altre presenta imports abans d’imposts, les xifres no són comparables.

La metodologia també ha d’evitar comptar dues vegades un mateix concepte o aplicar imposts a una base incorrecta. En períodes en què la fiscalitat ha canviat, cal identificar quina normativa correspon al període analitzat.

6. L’horitzó temporal pot canviar el resultat

Una oferta pot ser la més barata durant els primers sis mesos i deixar de ser-ho després. Per això no és el mateix calcular:

  • l’estalvi de la factura actual;
  • l’estalvi durant dotze mesos;
  • l’estalvi durant la durada d’una promoció;
  • o el cost fins a la pròxima revisió de preus.

Qualsevol xifra d’estalvi hauria d’indicar clarament quin període representa.

7. El tractament de PVPC també pot generar diferències

El PVPC és dinàmic. No es pot saber amb certesa quin serà el seu cost durant els dotze mesos futurs. Per això un comparador pot utilitzar dades històriques, preus observats o altres hipòtesis, però ha de distingir una estimació d’un preu contractual garantit.

Comparar una tarifa fixa futura amb una única factura passada de PVPC pot ser útil com a referència, però no és una predicció del futur.

8. Com comparar dos resultats sense quedar-se només amb el número

  1. Comprova quin consum utilitza cada comparador.
  2. Revisa si el càlcul és mensual, anual o sobre un altre període.
  3. Confirma que inclou potència.
  4. Mira si incorpora serveis i quotes.
  5. Comprova com tracta descomptes i promocions.
  6. Verifica que els imposts s’apliquen de manera homogènia.
  7. Revisa si el preu de la nova oferta és contractual o una estimació.
  8. Comprova si l’estalvi mostrat és brut o net de costs de sortida.

Una metodologia transparent permet reconstruir la xifra. Si l’usuari no pot saber d’on surt l’estalvi, li costa distingir una estimació prudent d’una promesa comercial.

9. Què intenta fer ComparaFactura.es

ComparaFactura intenta separar les dades extretes de la factura de les hipòtesis utilitzades per comparar. Quan una dada no és demostrable, no s’hauria de presentar com un fet.

El rànquing i les estimacions han d’utilitzar una base homogènia: mateix consum, mateixa potència i mateix horitzó, incorporant els costs rellevants disponibles.

Preguntes freqüents

Si dos comparadors donen xifres diferents, un està equivocat?

No necessàriament. Poden utilitzar hipòtesis diferents. El que cal comprovar és quina base utilitza cada resultat i si els conceptes comparats són homogenis.

És correcte multiplicar la darrera factura per dotze?

Només com a aproximació molt simple quan el consum és estable. Si hi ha estacionalitat, dies facturats diferents o consums molt variables, pot distorsionar el cost anual.

El comparador ha d’incloure els serveis de manteniment?

Si formen part del cost de l’oferta o del contracte actual i són rellevants per a la comparació, ignorar-los pot alterar l’estalvi real.

Per què importa la potència si vull comparar el preu del kWh?

Perquè la potència és un cost fix. Dues tarifes amb energia semblant poden tenir un cost anual diferent si el terme de potència és distint.

És millor mirar l’estalvi anual?

Sovint és més útil que mirar una factura aïllada, però només si l’anualització és raonable i les condicions de la tarifa es mantenen durant l’horitzó analitzat.

Fonts primàries i referències

Criteri editorial. Una estimació d’estalvi és útil quan explica les seves hipòtesis. Evitam presentar com a dada certa una projecció que depèn del consum futur o de condicions que poden canviar.